LAS MALAS COMPAÑÍAS II

Nota siguiente a la anterior, madrugada del 16 de mayo, enviada ya al responsable, a mi persona principal de contacto con quien nos andábamos coordinando, el citado F.

M'he trobat lligada de peus i mans. Què pinta que ara pengi un breu detall de l’argument de cada part del pilot i les escaletes bàsiques quan vosaltres ja no sé ni per on aneu? He llegit per sobre que si Eivissa, que si limusines, que si al Ferran li agrada lligar... I el tema volcà... Per sobre ja et vaig fer el comentari de que hauríem de pensar que la sèrie sortirà (en caso de venderla) al 2011. Quan vam parlar dels milions de l’Euro. Que per això no podem basar-nos en dates ni dades d’ara. El volcà no hi pinta res. La crisi probablement ens obligarà a fer canvis; ho veurem sobre la marxa. Però l’horitzó està al 2011.
Jo tinc propostes bones, glamuroses, per la boda que vaig comentar-li fins i tot a la M. quan vam estar parlant de la Belén (personaje). Però no ho he vist per enlloc. Clar que hi havia tant de material i tanta confusió que ho he deixat estar.
Més val així perquè m’he encès de mala manera. Ja no m’agradava veure que ningú em deia res, que no ha importat que estigués una setmana en silenci. Tu també pots haver tingut una setmana molt atrafegada però, els altres quatre? No resulta creïble.
Cada dia m’he passat hores i hores despatxant el correu, fent gestions, col·laboracions, amb els temes de metges i hospitals per totes bandes. I vosaltres muts. Contestar-vos hagués estat més senzill que fer-vos una nota, molt més ràpid. Encara tinc pendent llegir-me dues propostes que tinc per la meva pròpia web. Imagina’t!
Repeteixo que els moments d’esbarjo que he tingut han estat amb els de l’altre grup i només amb ells perquè la gent que conec, els que m’envolten, ja ho vaig dir, està esverada, dispersa i malhumorada . Quatre bromes, quatre rialles. Em feien molta falta.
En canvi “Altos Vuelos” és treball. Pur treball. Ple de motivació però molt dur, més del que us arribeu a imaginar. Per escriure relats mai vaig sentir cap necessitat d’apuntar-me a cap curs. Quan vaig decidir de reunir les meves dues passions, cinema i escriure, vaig estar segura de que sí que necessitava una formació. I a mesura que avançava me’n donava compte de que era molt més difícil del que havia imaginat.

Per què creus que hi ha tan poques bones pel·lícules i bons guions? És el pitjor repte per un escriptor. Jean-Paul Sartre no se’n va sortir, Mario Vargas Llosa tampoc. Ni Gala, ni molts i molts que no tenen la capacitat per moure’s en aquest altre món on sempre hi ha molt més al cap del que es pot escriure. On hem de ser comptables, directors, fotògrafs, dissenyadors, muntadors, actors...
F., ho hem d’aclarir i molt bé. Perquè ara que ja tenim la família preparada (los invitados del primer capítulo) no puc quedar-me a veure-les venir, a llegir i callar. I si jo no “respiro”, em pregunteu. No tireu endavant un capítol que, de debò, encara no sabeu com controlar. S’agafaran idees vostres però jo haig de coordinar el treball creatiu. La part tècnica, G.; la conducció del grup, tu, però coordinar la sèrie i el guió és cosa meva.
Jo segueixo per la meva banda; de moment no penjo res a la república (nombre del foro privado de trabajo), però tiro endavant.